Quan feia de Dj, hi havia cançons que et feien ràbia posar-les, ves a saber perquè. Com el disc de la Californiana aquesta. Potser per qui te’l demanava o no se.

El cert es que en el seu moment no hi havia dia que no et lliuressis de punxar-lo i el cert es que la contundencia del baixos al començar la cançó, t’omplien la pista.

Això passava entre 1987 i 1988.

D’aquest es molt difícil trobar referències. Possiblement fos l’únic disc que treies, com a mínim amb èxit.
El self control enseguida va pujar l’any 1984 a les llistes d’èxits. Va ser un autèntic numero 1 en el moment que el italo-disco estava en el seu punt mes alt.
La cançó aquesta va ser re-versionada o millor dit plagiada per Laura Branigan. La qual no va tenir ni la delicadesa de fer una reversió una mica diferent, eren idèntiques.

Els anys vuitanta, un dels grans fenòmens de la musica disco van ser els discos de mescles. Va ser tant el fenomen i es va abusar tant que el van denigrar al maxim el fenomen.

Tot es va espatllar quan la casa Max Music no va saber aturar els Max-Mix. Pero abans hi havia grans discos de mescles que arribaven de Studio 54 New York o des de Italia a destacar els de la discoteca Xenon.

Entre mig, de tant de mix amb multitud de cançons es va colar, com si diguéssim la sèrie b dels Mix. Es tractava de dos cançons fer-ne una.

De fet, era una practica comuns en molts dj’s , quan en una sessió trobaves dos cançons que et lligaven del tot i podies anar traient i posant una o l’altre sense alterar la musica, ho repeties desprès en altres sessions, inclòs havent-ho preparat be durant la setmana perque sembles mes una sola cançó. Jo en tinc varies d’aquestes, pero clar, en cinta i només fetes en directe.

Alguns ho van portar amb molt d’èxit al vinil. Hi ha grans projectes editats. Un d’ells el d’avui. El de Club House amb Luca Oriolli van fer una gran canço ajuntant Billi Jean de Michael Jackson i el Do It again dels Steely Dan.

Per els dj's el quartet de Liverpool eren aquests i no els Beatles, un grup de musica disco dels 70, fabrica d'exits que mes tard van reeditar ells mateixos, amb alguns arrengements.

A finals dels 70 hi havia un so que movia la majoria de les Discoteques, i aquest era el Baia Sound.
Era un so, funky mes pur que el funky disco, amb mes troços instrumentals per deleite dels ballarins.
Un dels molts grups que tocava aquest genero era Amant, pel nom podrien semblar catalans pero no.
Un dels seus grans temes va ser In New York.

Tothom que trapitges una discoteca als anys 80 o finals dels 70 segur que va ballar algun tema d'aquesta gran banda de Disco-funky music.
Funcionenaven des de el 1976 i tenien en el seu haver 3 grammys.

1977, novè disc de la banda de Chicago Earth,Wind and Fire. La banda de Mourice White.

En aquest Lp la segona cançó es deia Fantasy. També va ser un gran èxit la primera “Serpentine fire”.

Aquest Lp es important en la banda, a part de perquè va aconseguir un triple disc de platí, perquè el dibuixant japonès Shusei Nagaoka va començar a fer les portades dels Lp’s de Earth Wind and Fire.

Gary Low, un dels cracks dels 80. Segons diuen va néixer a Roma i el seu nom de veritat es Luis Romano, però sempre havia corregut la teoria que es deia Luis Romero i havia nascut a Mataró o Terrassa.

La seva quantitat d’èxits dins la funky músic i sobretot Italo disco o spaguetti disco, el fan un dels mes grans a principis dels 80.

A la meva vida sempre anirà associat a una novia que vaig tenir, una de les que mes em va marcar.

Escoltant aquesta cançó a una discoteca, als reservats, ella l’anava tarerajant. Per casualitats de la vida hi havia un bolígraf a la tauleta, i vaig escriure a la seva ma el títol de la cançó I want you.

Ella va escriure a la meva ma, ets un entre un milió. Veien la meva cara de decepció, m’agafà l’altre ma i va escriure però els altres 999999 no m’importen.

Mai mes he pogut escoltar aquesta cançó sens recordar-la a ella, i per ella va aquest post

.

Un dels grups que esta mes relacionat amb els principis dels 80, sense cap dubte son els Imagination.
Un trio britanic, que va guanyar quatre discs de Plati,nou d'or i una dotzena de discs de Plata, tot aixo entre 1981 1983.

Eren un grup especial, al menys amb la seva possada en escena.

El seu cantant Lee John, era vocalista d'altres grups. En aquest periode,va coneixer al baixista Aslhey Ingram i van començar a escriure cançons per formar el seu grup pero enseguida van afegir el bateria dels Midnight Express amb el que van formar ja els Imagination, nom que van escollir en honor a John Lennon.

I a partir del segon Lp van començar el exits mes grans de la banda.

El seu segon hit va ser aquest " Music and Lights"

Disc del 1983. Es el primer grup de musica Tecno a Espanya. Durant l'epoca dels 80 van tenir bastants exits, tots apoyats per una gran produccio que aconseguien que fosSin la banda sonora de la Vuelta ciclista a Espanya, sinonim d'exit absolut aquells temps. Al 82 ja ho van fer amb "me estoy volviendo loco" i al 83 repetien amb aquest "no tengo tiempo"

Ryan Paris, Fabio Rioscioli es el nom verdader conegut arreu del mon per el seu gran exit al 1983 la Dolçe vita.
Va intentar un segon exit aprofitant la tirada del primer, pero ni de lluny va aconseguir l'exit del anterior. Aixi i tot amb aquest segon maxisingle va entrar a les llistes d'exit del nostra pais, d'Anglaterra i de França.

Fa molts anys els Dj’s, el diumenge sobre les 20.00h estàvem “obligats” a posar lentes. Era el moment esperat per molts que s’ho havien treballat durant el weekend.

Aquesta d’avui es una de les cançons que mes triomfava en aquell espai. Era la 5ena canço del Lp la cagaste Burlancaster.

Pot sembla frikie posar els Hombres G en aquest bloc, pero sense cap dubte als anys 80 aquest grup va tindre una gran transcendencia al nostra pais, com aixi ho demostren les seves ventes.

Els 4 del grup son aquests David Summers, Rafa Gutiérrez, Daniel Mezquita y Javi Molina. El 2007 encara van treure un disc i esperen treure un altre als voltants del 2010.

Aquesta noia que ja es morta des de el 2004 va tenir tres grans exits al mon de la musica, dos van ser amb cançons d’altres.
El seu primer gran èxit va ser reeditant la cançó de Umberto Tozzi Glòria.
I el segon i mes gran èxit va ser aquest calcant la cançó de Raf Self Control.
Tambe the power of love va sonar molt.
Tambe va ser una gran actriu.

A principi dels anys 80 el so mes tecno arribava normalment d’Alemanya. Aquest es un exemple mes Tauchen Prokopetz. Grup que formava part de Neue Deutsche Welle. Un moviment efímer i en el que hi havia altres grans exits del moment;Trio, Nena, Rheingold, Falco, Alphaville, Ist Futurologischer Kongress,.

Aquest disc va arribar als numeros 1 de la llistes alemanyes i d’algun altre país. Només a Alemanya va vendre mes de 500.000.

Aquesta cançó recordo que l’utilitzàvem a l’hora d’obrir la sessió, mentres la gent encara anava entrant, de repen començava a sonar a tot volum i servia de ganxo per començar a omplir la pista.

Aquest es un disc que em va funcionar molt be a la discoteca. Era l’any 1988 i per la segona part de les sessions entrava de conya.

Es la Taylor Dayne, el seu primer disc i va anar directe cap a disc d’or.

A part de cantant era compositora de alguns dels seus discs, ballarina i actriu.

ABC, grup de musica New wave angles. De Sheffield concretament.

Al 1982 treien al mercat el que va ser el seu gran exit “the look of love”. Aquesta canço del seu Lp de debut va arribar molt a munt. Va ser numero 1 a la Billboard dance-disco chart, com al Uk singles chart, així com a la majoria de llistes del mon.

Un maxi, que bastants anys mes tard encara omplia la pista.

Al 1985, aquestes noies de Philadelphia treien aquest maxi.

Son 4 germanes que van començar a canatar a les esglesies de Philadelphia.Al 1975, gracies a un productor angles van dtreure el seu primer Lp. Al 1979 van tindre el seu gran exit we are family.

Al 1985 amb el tema Frankie, van aconseguir estar 4 setmanes al numero 1 de les llistes angleses .

Avui un dels grans de la musica Funky de principis dels 80. Tocava un munt d'instruments a part de tindre una gran veu que el va portar a colaborar amb els mes grans de la Motown.
Per els Dj's a aquella epoca era sempre una gran solucio, tant per començar les sessions amb una mica de funky com per quan tenies que posar lentes i no sabies que posar, sempre hi habia alguna lenta d'ell que entreva de conya.
Aquet es el seu primer Lp en solitari. Ja n'habia tret dos abans amb el Quincy Jones.
En aquesta canço va tindre la colaboracio de Michael Mcdonald i van aconseguir el seu segon Grammy

Una lenta del Lp

I aquesta es la que obria el Lp

Quan els sintetitzadors van entrar a lo bestia a la Italo Music ho van fer a traves dels Cyber People i el seu gran tema Void Vision

Ultim Max Mix que vaig comprar degut a un enfrontament amb un dels Peret & Castells a una cabina de discoteca, un parell d'imbecils.
Una demostracio de com amb una bona produccio i dos mediocres es pot fer miracles, altres teniem que pagar un paston per deixant-nos grabar a un estudi

Avui u grup que va donar molt de ritme a moltes sessions però va passar els vuitanta sense pena ni glòria.

Era la creació del Italo-disco espanyol, o la copia del Italo-disco aqui

El d'avui es en Den Harrow. Den Harrow, no es ningu, son dos productos fent un projecte mes d'estudi, com els famosos Millie Vanilie, Lime o Boney M.

A mes en aquest projecte d'estudi no utilitzaven sempre la mateixa veu. En aquesta canço la veu la possava Silver Pozzoli.

Avui una cantant Canadenca. Ella mateixa es defineix com a cantant i compositora pero curiosament el seu gran exit, al 1984, va ser amb el plagi d'una canço de Murray Head, one night in Banckok, del musical Chess.

Avui i despres de molt de temps continuem sino mai acabrem de posar les 8000 cançonetes.

Apa un altre maxi dels Eurythmics avui; There must be an angel(playing with my heart)

1983. Arriba al nostre pais un maxisingle a 33rpm,editat per la Motown.
Es d'en Gary Byrd and the GB Experience. Gary Byrd,els anys 80 i 90 era un famos locutor de radio a NYC,i bastant controvertit. En aquet maxi ens ofereix els seus cursos de rap"gary byrd experience is my course" i va aconseguir omplir totes les pistes de ball del moment.
En aquet disc hi havia els coros del grandisim Steve Wonder,amic personal del locutor de radio desde els 60,de fet,Gary Byrd havia colaborad en moltes ocasions en lletres del Steve Wonder.

1984. Un dels anys mes grans en quant a la musica Italo-disco es refereix. Va ser un any amb molta,moltissima producció.

Quan punxaves era complicadíssim intentar colar musica Funky entre mig,tot era Italo,i el que et demanaven era això.

En aquella època jo era segon i veia com la sessió era plena d’aquesta musica,cantants com Miko Mission..el grups Savage,Styloo...i com no en Silver Pozzoli.

Silvio Pozzoli,era un cantant italià,que com molts va saber aprofitar el moment i dedicar-se al Italo-disco,tot i que ell tenia altres inquietuds a la musica.

Sempre serà recordat per el seu gran “around my dream” Nosaltres el col·locàvem sempre a prop del Miko Mission,a primera hora de les sessions,quan l’hi estaves fent l’empenta a munt a la sessió,aqui començaves a posar la discoteca del reves i ja eren teus per tota la tarda o nit.

Mes endavant va editar el conegut “step by step” que mai va tindre l’exit del anterior i tambe va deixa la seva veu als projectes de club House.

Aquet estiu si heu anat a alguna disco segur que heu ballat aquesta cançó,pero en versió de la Kate Ryan.

Jo al 1987 ja la punxava en la versio original,cantada per France Gall,una cantant coneguda a france per molts exits,entre els seus hits,a part d’aquesta canço en record d’Ella Fitzgerald,hi ha una actuacio memorable a l’eurovisio del 1965 representant a Luxemburg

Avui un maxi del 85,en Paul Hardcastle. Aquet va ser el seu gran exit “19” tot i seguir fent musica fins a meitat dels 90 mai va superar l’èxit assolit amb aquet disc