D’aquest es molt difícil trobar referències. Possiblement fos l’únic disc que treies, com a mínim amb èxit.
El self control enseguida va pujar l’any 1984 a les llistes d’èxits. Va ser un autèntic numero 1 en el moment que el italo-disco estava en el seu punt mes alt.
La cançó aquesta va ser re-versionada o millor dit plagiada per Laura Branigan. La qual no va tenir ni la delicadesa de fer una reversió una mica diferent, eren idèntiques.

Els anys vuitanta, un dels grans fenòmens de la musica disco van ser els discos de mescles. Va ser tant el fenomen i es va abusar tant que el van denigrar al maxim el fenomen.

Tot es va espatllar quan la casa Max Music no va saber aturar els Max-Mix. Pero abans hi havia grans discos de mescles que arribaven de Studio 54 New York o des de Italia a destacar els de la discoteca Xenon.

Entre mig, de tant de mix amb multitud de cançons es va colar, com si diguéssim la sèrie b dels Mix. Es tractava de dos cançons fer-ne una.

De fet, era una practica comuns en molts dj’s , quan en una sessió trobaves dos cançons que et lligaven del tot i podies anar traient i posant una o l’altre sense alterar la musica, ho repeties desprès en altres sessions, inclòs havent-ho preparat be durant la setmana perque sembles mes una sola cançó. Jo en tinc varies d’aquestes, pero clar, en cinta i només fetes en directe.

Alguns ho van portar amb molt d’èxit al vinil. Hi ha grans projectes editats. Un d’ells el d’avui. El de Club House amb Luca Oriolli van fer una gran canço ajuntant Billi Jean de Michael Jackson i el Do It again dels Steely Dan.

Per els dj's el quartet de Liverpool eren aquests i no els Beatles, un grup de musica disco dels 70, fabrica d'exits que mes tard van reeditar ells mateixos, amb alguns arrengements.

A finals dels 70 hi havia un so que movia la majoria de les Discoteques, i aquest era el Baia Sound.
Era un so, funky mes pur que el funky disco, amb mes troços instrumentals per deleite dels ballarins.
Un dels molts grups que tocava aquest genero era Amant, pel nom podrien semblar catalans pero no.
Un dels seus grans temes va ser In New York.

Tothom que trapitges una discoteca als anys 80 o finals dels 70 segur que va ballar algun tema d'aquesta gran banda de Disco-funky music.
Funcionenaven des de el 1976 i tenien en el seu haver 3 grammys.

1977, novè disc de la banda de Chicago Earth,Wind and Fire. La banda de Mourice White.

En aquest Lp la segona cançó es deia Fantasy. També va ser un gran èxit la primera “Serpentine fire”.

Aquest Lp es important en la banda, a part de perquè va aconseguir un triple disc de platí, perquè el dibuixant japonès Shusei Nagaoka va començar a fer les portades dels Lp’s de Earth Wind and Fire.

Gary Low, un dels cracks dels 80. Segons diuen va néixer a Roma i el seu nom de veritat es Luis Romano, pero sempre havia corregut la teoria que es deia Luis Romero i havia nascut a Mataro o Terrassa.

La seva quantitat d’èxits dins la funky músic i sobretot Italo disco o spaguetti disco, el fan un dels mes grans a principis dels 80.

A la meva vida sempre anirà associat a una novia que vaig tenir, una de les que mes em va marcar.

Escoltant aquesta cançó a una discoteca, als reservats, ella l anava tarerajant. Per casualitats de la vida i havia un bolígraf a la tauleta,i vaig escriure a la seva ma el títol de la cançó I want you.

Ella va escriure a la meva ma, ets un entre un milió. Veien la meva car de decepció, m’agafà l’altre ma i va escriure però els altres 999999 no m’importen.

Mai mes he pogut escoltar aquesta cançó sens eenrecordar-me’n d’ella, i per ella va aquest post.

Un dels grups que esta mes relacionat amb els principis dels 80, sense cap dubte son els Imagination.
Un trio britanic, que va guanyar quatre discs de Plati,nou d'or i una dotzena de discs de Plata, tot aixo entre 1981 1983.

Eren un grup especial, al menys amb la seva possada en escena.

El seu cantant Lee John, era vocalista d'altres grups. En aquest periode,va coneixer al baixista Aslhey Ingram i van començar a escriure cançons per formar el seu grup pero enseguida van afegir el bateria dels Midnight Express amb el que van formar ja els Imagination, nom que van escollir en honor a John Lennon.

I a partir del segon Lp van començar el exits mes grans de la banda.

El seu segon hit va ser aquest " Music and Lights"

Disc del 1983. Es el primer grup de musica Tecno a Espanya. Durant l'epoca dels 80 van tenir bastants exits, tots apoyats per una gran produccio que aconseguien que fosSin la banda sonora de la Vuelta ciclista a Espanya, sinonim d'exit absolut aquells temps. Al 82 ja ho van fer amb "me estoy volviendo loco" i al 83 repetien amb aquest "no tengo tiempo"

Ryan Paris, Fabio Rioscioli es el nom verdader conegut arreu del mon per el seu gran exit al 1983 la Dolçe vita.
Va intentar un segon exit aprofitant la tirada del primer, pero ni de lluny va aconseguir l'exit del anterior. Aixi i tot amb aquest segon maxisingle va entrar a les llistes d'exit del nostra pais, d'Anglaterra i de França.