Els anys vuitanta, un dels grans fenòmens de la musica disco van ser els discos de mescles. Va ser tant el fenomen i es va abusar tant que el van denigrar al maxim el fenomen.
Tot es va espatllar quan la casa Max Music no va saber aturar els Max-Mix. Pero abans hi havia grans discos de mescles que arribaven de Studio 54 New York o des de Italia a destacar els de la discoteca Xenon.
Entre mig, de tant de mix amb multitud de cançons es va colar, com si diguéssim la sèrie b dels Mix. Es tractava de dos cançons fer-ne una.
De fet, era una practica comuns en molts dj’s , quan en una sessió trobaves dos cançons que et lligaven del tot i podies anar traient i posant una o l’altre sense alterar la musica, ho repeties desprès en altres sessions, inclòs havent-ho preparat be durant la setmana perque sembles mes una sola cançó. Jo en tinc varies d’aquestes, pero clar, en cinta i només fetes en directe.
Alguns ho van portar amb molt d’èxit al vinil. Hi ha grans projectes editats. Un d’ells el d’avui. El de Club House amb Luca Oriolli van fer una gran canço ajuntant Billi Jean de Michael Jackson i el Do It again dels Steely Dan.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada